2000-2026
En general cercant les accions en mediació empoderadora de la negociació (AMÈN) i del diàleg, en pro del record i de la comprensió en la pacificació mental dels aprenentatges i de les decisions.
Ja portem més de 25 anys que fem mediació social comunitària a Tarragona ciutat i al Priorat.
Fem mediació social comunitària, forma part de les ciències socials, adherits a les jornades de mediació professional de Tarragona i ho fem en els camps de:
1.- PROMOCIÓ DELS DRETS HUMANS. Donar a conèixer el talent de les persones i en més concret de dones.
2.- Dins del Pla gestor de la Causa Cooppel per la Pau 2030 ODS
3.- FEM ACTES LOCALS ARREU DE CATALUNYA. En temes d'igualtat per la convivència i la solidaritat. Per pobles, barris i ciutats. Presentem la Causa Cooppel, la importància de la seva pràctica universal, amb concerts i amb motius d'interès culturals amb risc d'oblit.
4.- A la Federació veïnal Segle XXI de Tarragona, secretaria de comunicació i de mediació veïnals
5.- A l'Ateneu de Tarragona, en els interessos culturals
6.- A l'institut Antoni de Marí i Franquès de Tarragona. Centrats en l'educació i en la convivència amb participació de es famílies
7.- A l'institut Vidal i Barraquer de Tarragona, més centrats en la mentoria social i en l'autonomia dels aprenentatges.
8.- A la comarca dels Priorat. Amb el suport del programa mensual col·laborador PRIOREM PRIORAT de ràdio Falset des de 2008
ASPECTES:
Valors.- La mediació social comunitària és la mediació on el veïnat és prioritari i el mes important al marge d'interessos polítics i econòmics. És cercar solucions a la vida comunitària.
Principis.- Neutralitat, independencia i imparcialitat. Objectivitat, pacificació i resolució de conflictes. Oportunitat a donar solucions en confidencialitat abans d'escandaleres que arrieguen el procés de pacificació. Després del temps atorgat es pot inciar un procés de negociació pública. En cas de NO respectar el procés d'oportunitats o que una de les parts no vol mediar es cancel·la automàticamnet la mediació social comunitària
Codi.- La mediació social comunitària té un codi de conducta i d'ètica en el seu protocol.
Concepte.- La mediació social comunitària: un espai on el focus real és la convivència i la sobirania del veïnat per resoldre els seus propis problemes sense interferències externes.
Aquest model es basa en tres pilars que garanteixen la seva eficàcia:
- L'Autonomia del Veïnat: El conflicte no "pertany" a l'Ajuntament ni a una empresa, sinó a les persones que viuen al territori. Ells són els protagonistes de la solució.
- L'Ètica de la Mediació: La neutralitat i la independència són vitals perquè les parts sentin que l'espai és segur i no està condicionat per agendes polítiques o pressupostàries.
- La Cultura de Pau: No es busca només "arreglar" un problema puntual (com un soroll o una tanca), sinó transformar la relació per evitar futurs xocs i enfortir el teixit social.
És, en definitiva, una eina de democràcia participativa aplicada a la resolució de conflictes quotidians.
El protocol específic d'actuació.-
Para que la mediació social comunitària sigui realment efectiva i es mantingui al marge d'interessos polítics, el protocol ha de ser clar, transparent i accessible. Aquí tenim una proposta d'estructura per a un servei de mediació en una comarca, en un barri o en un municipi:
1. Fase de Recepció i Acollida (Filtre d'entrada)
- Detecció: El cas arriba per iniciativa propia (veïnat), derivació d'entitats socials o tècnics municipals. Hi ha una part que es sent víctima o que pateix un problema que té solució.
- Anàlisi de mediabilitat: El mediador avalua si el conflicte es pot resoldre per aquesta via.
- Criteri clau: No s'accepten casos amb violència física activa o on es pretengui instrumentalitzar el servei per fins partidistes de polítics o formes merament narcisistes.
- Entrevista individual (Pre-mediació): Es parla amb cada part per separat per explicar el procés, assegurar la voluntarietat i baixar la tensió.
2. Fase de Disseny de la Intervenció
- Neutralitat absoluta: S'escull el lloc de la trobada (un espai neutre: centre cívic, local veïnal, mai una oficina de partit o despatx directiu).
- Acceptació de les regles del joc: Les parts signen un document on accepten la confidencialitat i el respecte mutu durant el procés.
3. La Trobada de Mediació (El diàleg)
- Presentació: El mediador recorda la seva imparcialitat i independència d'interessos econòmics.
- Exposició: Cada part explica la seva visió sense interrupcions. L'objectiu és passar de les "posicions" (el que diuen que volen) als "interessos i necessitats" (el que realment els preocupa).
- Generació d'opcions: Es fa una pluja d'idees de solucions pensades pel veïnat, no imposades per l'administració.
4. L'Acord Comunitari
- Redacció: L'acord ha de ser realista, concret i redactat amb un llenguatge senzill que tothom entengui.
- Signatura: Té un valor de compromís moral i social, enfortint la pacificació del barri.
5. Seguiment i Tancament
- Avaluació: Passats 1 o 3 mesos, el mediador contacta amb les parts per veure si l'acord es compleix.
- Impacte comunitari: Es valora si la resolució ha millorat la convivència general del carrer o bloc de pisos.
Consell d'expert: Per garantir la independència, és ideal que l'equip de mediació estigui format per professionals externs o figures respectades del teixit associatiu que no tinguin càrrecs públics. No formem part de comissions de festes ni de juntes de propietaris.
Llista de competències que hauria de tenir el mediador:
Perquè un mediador social comunitari sigui realment efectiu i mantingui la seva independència davant d'interessos polítics o econòmics, ha de dominar aquestes competències clau:
1. Competències Ètiques i Professionals
- Neutralitat i Multiparcialitat: Capacitat per no prendre partit i, alhora, fer que totes les parts se sentin igualment compreses.
- Confidencialitat estrictíssima: Saber gestionar la informació sensible del veïnat sense que surti de l'espai de mediació.
- Independència de criteri: Capacitat per actuar sense cedir a pressions d'autoritats municipals o grups de poder locals.
2. Competències Comunicatives
- Escolta Activa: No només sentir, sinó demostrar que s'entén el missatge i l'emoció que hi ha darrere.
- Assertivitat: Saber posar límits i redirigir la conversa quan es torna agressiva, sense perdre les maneres.
- Capacitat de Síntesi (Reframing): Saber reformular el que diuen les parts per eliminar els insults o retrets i quedar-se amb el problema real a resoldre.
3. Competències d'Anàlisi i Resolució
- Visió Sistèmica: Entendre que un conflicte entre dos veïns sovint és el reflex d'una dinàmica més gran del barri o del bloc.
- Creativitat: Ajudar les parts a trobar solucions "fora de la caixa" que no siguin les habituals (com denunciar o posar multes).
- Paciència i Gestió del Silenci: Saber respectar els temps de reflexió dels veïns sense voler precipitar un acord buit.
4. Competències Socials i Culturals
- Empatia Comunitària: Coneixement profund de la realitat social, cultural i econòmica del territori on treballa.
- Humilitat: Actuar com un facilitador, no com un jutge ni un expert que ve a donar lliçons.
- Resiliència: Capacitat per gestionar situacions d'alta càrrega emocional sense que li afectin personalment.
Un bon mediador és aquell que es fa "invisible" un cop les parts comencen a parlar entre elles per trobar la solució.
Vols que preparem una guia de preguntes clau que el mediador pot fer servir per desbloquejar una negociació encallada?
Si una de les parts no vol mediar o no facilita la mediació, la iniciativa de mediació es cancel·la o es congela
Aquesta guia de preguntes està dissenyada per treure el focus de la "queixa" i posar-lo en la solució, mantenint sempre la independència del mediador. Es divideixen segons el moment de la conversa:
1. Per entendre el problema (Fase de desfogament)
L'objectiu és passar del "ell em fa" al "com em sento jo".
- "Què és el que més et preocupa de tota aquesta situació?" (Ajuda a prioritzar).
- "Com t'està afectant això en el teu dia a dia?" (Humanitza el conflicte).
- "Què creus que ha passat perquè hàgim arribat a aquest punt avui?" (Busca l'origen).
2. Per canviar la perspectiva (Empatia i reflexió)
Són preguntes per "posar-se en les sabates de l'altre" sense perdre la neutralitat.
- "Com creus que veu ell/a aquesta mateixa situació?"
- "Si tu estiguessis al seu lloc, què creus que necessitaries per estar tranquil/la?"
- "Què creus que l'altre necessita sentir de tu per poder confiar de nou?"
3. Per desbloquejar (Quan la negociació s'encalla)
Quan les parts repeteixen el mateix una vegada i una altra.
- "Si avui no arribem a un acord, quina creus que serà la situació demà al barri?" (Mostra les conseqüències del no-acord).
- "Què podries fer tu, encara que sigui un detall petit, per començar a canviar les coses?"
- "Què necessitaries que passés aquí mateix per sentir que hem avançat una mica?"
4. Per construir l'acord (Enfocament al futur)
Preguntes pràctiques per tancar compromisos realistes.
- "Com podem assegurar-nos que això que estem parlant es compleixi la setmana que ve?"
- "Què farem si algun dia torna a sorgir un malentès semblant?" (Prevé recaigudes).
- "Aquest acord que estem dibuixant, és realista per a tu a llarg termini?"
la mediació és un procés confidencial i de consentiments.
El secret del mediador:
No fer preguntes que es responguin amb un "SÍ" o un "NO" (preguntes tancades), sinó fer preguntes obertes (Què, Com, Quan, Per què) que obliguin les parts a reflexionar i explicar-se.
CONTACTEU-NOS
ESCRIU LES 24 HORES I ET RESPONEM EL MÉS AVIAT POSSIBLE
WHAT'S O TELEGRAM 619 79 39 69
TRUCADES. DEIXEU EL MISSATGE AL CONTESTADOR IDENTIFICANT-VOS I DIENT MOTIU
ESTEM EN SILENCI, PER PROTECCIÓ DE LES PUBLICITATS I DE LES TRUCADES SENSE CITA PRÈVIA.
Atenció a les persones en aprenentatge servei, voluntariat social i servei comunitari (Cooppel).
És gratuït i sense cap compromís
Adherits:
