162.- POSITIONING EDUCATIONAL LIQUID Investigació Oberta 2025-26
Justificar el dret humà a la investigació i a la pràctica reflexiva Cooppel com a Disseny Universal dels Aprenentatges i clau en els ODS 2030 i posteriorment fins 2035.
Tota persona té el talent suficient per aprendre durant tota la vida, i aprenem a ser com som, tot és construeix, tant en el positiu com en el negatiu, tant en els bons hàbits com en els problemàtics, tant en la visibilitat com en l'ocult, tant en la solidesa de la vida com en la liquidesa o gaseositat de l'èsser.
EN CONSTRUCCIÓ FINS EL DESEMBRE 2026. 2027-2030.-
POSITIONING EDUCATIONAL LIQUID (PEL)
Cooperation (COOP+ PEL)
o bé
Liquid Educational Positioning
La Investigació la clau.
La Investigació (Action Research) i la Pràctica Reflexiva Cooppel (PRQ) suposa considerar els aspectes líquids i els ocults de l'educació actual, per a transformar-la a la llum dels Drets Humans i dels nous reptes ODS 2030.
COOPPEL és el pla gestor de la cooperació pel posicionamnet educatiu líquid i la seva influència en l'educació de la comunitat sigui institut de ciutat, poble o ciutat.
A.- Drets Humans.
Investigació i Pràctica Reflexiva.-
1.- La Pràctica Reflexiva per als agents educadors i les seves famíles.
Hi ha cinc principis fonamentals que us asseguraran el màxim profit de les vostres reflexions: reaccionar, registrar, revisar, repassar, reelaborar i reavaluar . Aquests principis de vegades es coneixen com les cinc R.
Les activitats de formació fonamentades en la Pràctica Reflexiva es basen en un model d’intervenció formativa que té en compte l’experiència personal i professional del professorat. Per això té unes característiques determinades, les quals han de facilitar tant el treball amb les emocions, percepcions i creences de les persones com la creació de comunitats d’aprenents entre les persones que comparteixen la formació.
Des de la Pràctica Reflexiva es considera que només des de la confiança es pot generar una comunicació fluïda, on sentir-se còmode per “obrir” l’aula i intercanviar coneixement sobre el que fem i per què ho fem i cercar alternatives que ajudin a avançar.
https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/materials/practica_reflexiva/index
2.- La Recerca Acció 2026-30.-
Els principis de la investigació-accióse centren en la col·laboració , la millora pràctica i la transformació social a través d'un procés cíclic de planificar, actuar, observar i reflexionar. És un enfocament participatiu que busca resoldre problemes específics mitjançant lacció comunitària i laprenentatge continu, combinant el canvi social amb la generació de coneixement científic.
- Participació i col·laboració: Involucra tots els membres de la comunitat o grup com a participants i coinvestigadors en el procés de recerca.
- Millora pràctica: El seu objectiu principal és millorar una pràctica concreta, ja sigui en un context educatiu, professional o social.
- Transformació social: Busca generar canvis socials pràctics i una resistència creadora que modifiqui les estructures existents .
- Caràcter cíclic: Segueix un cicle iteratiu de planificació, acció, observació i reflexió. Cada cicle es basa a l'anterior, i la complexitat augmenta gradualment.
- Orientació a l'acció: La investigació està intrínsecament lligada a l'acció. El coneixement es genera i s'utilitza per resoldre problemes i proposar solucions concretes.
- Reflexió crítica: Es fomenta un procés de reflexió constant per analitzar la pràctica, avaluar les accions i redefinir els plans si cal.
- Enfocament holístic: Busca comprendre els problemes dins del seu context complex, en lloc de fragmentar el coneixement en disciplines aïllades.
- Reflexionar/Planificar: S'identifica un problema i es desenvolupa un pla d'acció per abordar-lo.
- Actuar: S'implementa el pla i s'executen les accions definides.
- Observar: S'observen i es registren els resultats de les accions de manera sistemàtica.
- Reflexionar: S'analitzen els resultats de l'observació i se'n reflexiona per reavaluar i replanifica
En resum la pràctica reflexiva Cooppel és oberta a tothom com a agent formador, aprenent i transformador. La Research Action es centra en el cicle: Reflexionar- Planificar, Acció- Observar i Analitzar i finalment tornar a Reflexionar.
3.- Pla gestor Cooppel i les estratègies de rols d'identitat i les tàctiques i operacions en posar en marxa.-
- Persones que tenen veu.
- Recursos existents
- Polítiques o decisions estratègiques
- Dotació de nous recursos educatius de suport a les famílies i en els habitatges.
4.- Qualitats actuals de l'Educació Líquida.-
- El que tenim en comú en la història. Educació sòlida, líquida i gaseosa.
- El que tenim com a singularitat avui. Estructures socials i familiars.
- La pobresa educativa. Rics i pobres.
- El puntal: L'entorn i la tribu (família, amistats, etc,..)
4.1- Planificar trobades de pares i mares/ altres familiars o influients. Tallers i Seminaris Cooppel
4.2.- Planificar trobades per a fomentar la Biblioteca assistida Cooppel (BaC) i el Laboratori aprenentatge Mentals (LaM) de menors d'edat i de famílies.
4.3.- Trobada d'unitat per a exposar i debatre l'oferta Cooppel.
Aspiracions:
Constituir clubs Cooppel i organitzar la Federació Cooppel per a aprendre a jugar, organitzar trobades, animar famílies, aconseguir permisos, protegir iniciatives i promoure la pràctica (causa)
B.- Un referent, on estem participant dins del Consell de l'Habitatge de Tarragona i hem estat ponents en la jornada de sensellarisme ocult.
L'estudi "Liquid Housing"
El cas de "Líquid Housing" de Tarragona, de la Càtedra UNESCO de l'Habitatge de la URV, amb la difusió de DIXIT
DIXIT Tarragona organitza la conferència “Quan la llar no és segura: propostes d’abordatge a través del projecte pilot europeu “Líquid Housing”.
El sensellarisme és una problemàtica en augment, no només en l'àmbit local, regional i estatal, sinó també a escala internacional. No obstant això, es tracta d'un fenomen complex de detectar, fet que complica la recollida de dades i, per tant, el disseny de polítiques efectives per poder fer-hi front. Per abordar aquesta qüestió, el passat 7 d'octubre, DIXIT Tarragona Centre de Documentació de Serveis Socials va organitzar la conferència "La problemàtica del sensellarisme ocult".
La xerrada va ser a càrrec de Núria Lambea, doctora en Dret, membre del Consell Assessor en matèria de Sostenibilitat i Utilitat Social de la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB) i patrona de la Fundació Habitatge Social.
Lambea ha estat investigadora a la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ha format part de diverses publicacions en matèria d'habitatge i inclusió, entre elles, Concrete actions for social and affordable housing in the EU, L'Habitatge compartit a Barcelona i la seva adequació als estàndards internacionals i La gestión de la vivienda social en clave Europea. Actualment, és assessora jurídica i tècnica d'habitatge al Servei Municipal de l'Habitatge i Actuacions Urbanes S.A. (SMHAUSA) de Tarragona.
Durant la sessió, la ponent va tractar el fenomen del sensellarisme ocult, que afecta a totes aquelles persones que no tenen títol sobre l'habitatge o que comparteixen pis amb familiars, amics o, fins i tot, amb desconeguts de manera forçada. També les que es troben en risc de desnonament, en situacions de violència domèstica, de sobreocupació o en un habitatge sense condicions d'habitabilitat.
La llar ha de ser aquell habitatge digne, adequat i segur on les persones poden desplegar plenament la seva dimensió individual, familiar i social. En aquest sentit, la manca d'aquest espai significa la privació de drets fonamentals com la intimitat, la llibertat i el lliure desenvolupament de la personalitat, al mateix temps que l'exclou les persones de formar part d'una comunitat i participar activament en la societat.
Lambea es va centrar en els factors que poden portar a la pèrdua de l'habitatge o dificultar-ne l'accés, per exemple, l'inevitable procés de creixement urbà, acompanyat de la falta d'assequibilitat de la compra o lloguer d'un pis, la precarietat i inseguretat laboral i la manca de polítiques de cohesió territorial. En darrer lloc, va compartir mecanismes d'intervenció i va presentar diferents instruments i mesures per gestionar aquest context, així com bones pràctiques existents.
%20-%20josepmariaferran@gmail.com%20-%20Gmail%20y%202%20p%C3%A1ginas%20m%C3%A1s%20-%20Perfil%201_%20Microsoft%E2%80%8B%20Edge%2004_12_2025%2017_50_18.png)
Un pas cap a la consciència col·lectiva i donar veu als que més ho necessiten.
