dijous, 22 de gener del 2026

173.- Estudi i Investigació Superior Cooppel de les "NTS", en el record i la comprensió. I la seva relació en l'expressió teatral.-

 El que recordem i comprenem i podem recordar en el futur, millorem si hi vivim, vet aquí més el record que la memòria.

Cada persona escriu en el seu dia amb els seus propis fets la seva novel·la NCiS i viu la seva obra dramàtica de la seva vida.

Ens alimentem en el cos i en la ment ens alimentem de coneixements

Els records són aliments mentals que calen conrear, i en això tenim el pla Cooppel per la Pau i la seva implicació i compromís social local com mundial.


EN CONSTRUCCIÓ
Esquema: 
1.- El paper múltiple de les "NTS". La NeuroTranscomentStalista.
2.- La implicació de les neurones "nts" en el record i la comprensió. Les aplicacions pràctiques.
3.- Descobrim el mètode Stanislavski i la seva aplicació a les pràctiques Cooppel.
4.- Enriquiment de la primera pràctica "Co" de les tres del Cooppel. La PNL seria aplicada en la pràctica "Op" i la Gimnàsia Cerebral en la primera.

PROGRESSEM 
1.- El paper múltiple de les "NTS". La NeuroTranscomentStalista.-
2.- La implicació de les neurones "nts" en el record i la comprensió. Les aplicacions pràctiques. El programa CoM3NTS.- 
3.- Descobrim el mètode Stanislavski i la seva aplicació a les pràctiques Cooppel.

El mètode Konstantín Stanislavski (o sistema Stanislavski) és un mètode d’interpretació teatral creat pel director i pedagog rus Konstantín Stanislavski (1863–1938). El seu objectiu és que l’actor interpreti de manera veritable i creïble, vivint el personatge “des de dins” i no només representant-lo de manera externa.

En què consisteix el mètode Stanislavski

1. La veritat emocional

L’actor no ha de fingir emocions, sinó sentir-les de manera autèntica dins de les circumstàncies del personatge.

“No representis; viu.”

2. Les circumstàncies donades

Tot el que defineix la situació del personatge:

  • Època

  • Lloc

  • Context social

  • Relacions

  • Què ha passat abans de l’escena

L’actor ha d’entendre profundament aquest context.

3. El “si màgic” (magic if)

Una eina clau:

“Què faria jo si estigués en la situació del personatge?”

Això permet connectar la pròpia experiència amb la ficció.

4. Objectius i accions

Cada personatge:

  • Té un objectiu (què vol)

  • Fa accions per aconseguir-lo

Les emocions sorgeixen com a conseqüència de les accions, no al revés.

5. Memòria emocional (o afectiva)

L’actor pot recórrer a records personals per activar emocions similars a les del personatge.
⚠️ Aquesta tècnica s’ha d’usar amb cura.

6. La concentració i l’atenció

Aprendre a:

  • Ignorar el públic

  • Viure l’escena com si fos real

  • Mantenir la presència escènica

7. El treball físic

El cos i la veu són fonamentals:

  • Gestos coherents amb l’estat intern

  • Ritme, tempo i moviment amb sentit dramàtic

8. La línia d’acció i el superobjectiu

  • Acció contínua al llarg de l’obra

  • Superobjectiu: el gran desig vital del personatge

Principis bàsics resumits

  • Veritat interior

  • Motivació real

  • Acció amb sentit

  • Unió cos–ment–emoció

  • Construcció progressiva del personatge

Influència i hereus

El mètode Stanislavski és la base de:

  • Method Acting (Lee Strasberg)

  • Stella Adler

  • Sanford Meisner

  • Interpretació realista al cinema i al teatre contemporani

Exemple senzill

Si un personatge està enfadat:
❌ Pensar: “Ara he de fer veure que estic enfadat”
✅ Pensar: “Vull que l’altra persona em respecti” → l’emoció apareix sola


Si vols, puc:

  • Explicar-ho amb un exercici pràctic

  • Comparar-lo amb altres mètodes d’interpretació

  • Adaptar-lo a teatre amateur, escola o mediació comunitària

Digues-me què t’aniria millor 🎭


Perfecte. Et proposo un exercici pràctic clàssic del mètode Stanislavski, senzill però molt potent, que pots fer sol o en grup.

🎭 Exercici: El “si màgic” i l’objectiu

1️⃣ Situació (circumstàncies donades)

Imagina aquesta escena:

Un veí o veïna parla amb una altra persona perquè fa setmanes que no pot dormir pel soroll nocturn.

Defineix mentalment:

  • On sou (escala, carrer, menjador…)

  • Hora del dia

  • Relació prèvia entre vosaltres

  • Què ha passat abans de l’escena

No ho interpretis encara. Només entén la situació.


2️⃣ El “si màgic”

Pregunta’t:

“Què faria JO si estigués realment en aquesta situació?”

No pensis què faria el personatge, sinó què faries tu.


3️⃣ Objectiu

Completa aquesta frase:

“Vull que l’altra persona ________.”

Per exemple:

  • em respecti

  • m’escolti

  • baixi el volum

  • reconegui que m’ha fet mal

👉 L’objectiu ha de ser clar, concret i actiu.


4️⃣ Accions (verbs d’acció)

Tria 3 accions per aconseguir l’objectiu.
Exemples:

  • convèncer

  • advertir

  • suplicar

  • pressionar

  • negociar

No diguis “estar enfadat” (això és una emoció).
Digues què fas.


5️⃣ Text neutre

Ara diu aquest text sense actuar:

“Escolta, necessito parlar amb tu. Això no pot continuar així.”

Repeteix-lo 3 cops, cada vegada amb una acció diferent:

  • 1r cop: convèncer

  • 2n cop: pressionar

  • 3r cop: negociar

Observa com canvia la veu, el cos i l’emoció sense forçar res.


6️⃣ Cos i veritat

Fes l’exercici:

  • dret

  • assegut

  • caminant

Deixa que el cos respongui sol a l’acció.


7️⃣ Reflexió final (clau Stanislavski)

Pregunta’t:

  • Quina acció m’ha fet sentir més veritable?

  • Quan m’he sentit menys “actor” i més “persona”?

👉 Aquesta és la base del sistema Stanislavski:
l’emoció neix de l’acció amb sentit.


Si vols, puc:

  • Fer el mateix exercici per a un conflicte veïnal real

  • Adaptar-lo a educació, mediació o assemblees

  • Proposar un exercici de memòria emocional (amb cura)

Com el vols fer servir?



4.- Enriquiment de la primera pràctica "Co" de les tres del Cooppel. La PNL seria aplicada en la pràctica "Op" i la Gimnàsia Cerebral en la primera.



En resum.- 

173.- Estudi i Investigació Superior Cooppel de les "NTS", en el record i la comprensió. I la seva relació en l'expressió teatral.-

 El que recordem i comprenem i podem recordar en el futur, millorem si hi vivim, vet aquí més el record que la memòria. Cada persona escriu ...