ARA AVIAT EL PROJECTE PER LA PAU DE JORDI CATALÀ
Treballem amb COOPPEL per la Pau, col-laborador de l'Unesco. Vocalia de les Humanitats de l'Ateneu de Tarragona.
https://www.facebook.com/share/v/1DhwM4hvKn/
UNA OPORTUNITAT PER A DONAR A CONÈIXER LA CAUSA COOPPEL PER LA PAU 2030 ODS.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
LA PRÀCTICA COOPPEL ÉS LA PRÀCTICA REFLEXIVA EN INVESTGACIÓ-ACCIÓ MÒBIL D'APRENENTATGE AL LLARG DE TOTA LA VIDA
En la comunitat científica, acadèmica i d'estudis superiors i en la comunitat més pròxima. I a tot arreu, per a què arreli.
Amb les converses transaccionals (AT), col·loquis, tallers i altres modalitats Cooppel: kit, pastilla, píldora, motxilla, etc.
Presència en congressos, jornades, etc del món docent i de les ciències de l'educació i de la ciutadania.
Cooppel. (R)
Cooperació pel Record Recomprensiu
- Identificar biaixos: Obligar-se a trobar els postulats que farien vàlida la teoria totalment contrària a la teva.
- Defensar una posició extrema (advocat del diable): Construir la lògica interna d'una premissa que, d'entrada, sembla falsa o absurda.
Connexió amb el fil de la conversa
- Amb la Pràctica Reflexiva i la Investigació-Acció: En lloc de reflexionar sobre "per què el meu pla ha funcionat", apliques la tesi inversa: «Postulo que la meva intervenció ha estat un fracàs absolut; quines evidències o accions meves ho demostrarien?». Això obre el pensament crític i evita l'autoengany.
- Amb els Estils d'Aprenentatge de Kolb: Força un aprenent Assimilador (molt teòric) o un Divergent (molt obert) a sortir de la seva zona de confort. L'obliga a postular el camí lògic invers d'una teoria científica que donava per descomptada.
- Amb la Taxonomia de Bloom: Se situa directament a la cúspide de la piràmide (Avaluar i Crear). Per poder desmuntar una tesi, capgirar-la, trobar-li nous postulats i defensar-la, cal un domini cognitiu absolut de la matèria.
- Amb la PNL (Programació Neuro-Lingüística): Lliga amb el concepte de repartiment o reencuadre. Canviar la tesi de partida modifica completament el "mapa" de la realitat de la persona, obligant el cervell a buscar noves connexions neuronals i punts de vista que abans romandrien ocults.
- Amb els Hàbits Atòmics de James Clear: És exactament el que fa l'autor quan proposa la Inversió de les 4 lleis. En lloc de postular com crear un hàbit, inverteix la tesi per postular com destruir-lo de manera eficient (fer-ho invisible, poc atractiu, difícil i insatisfactori).
- Estàs aplicant aquesta tesi inversa a un debat de filosofia, dret o ciències polítiques?
- Vols que fem un exercici pràctic aplicant la tesi inversa a un tema concret (per exemple, postular la tesi inversa sobre la utilitat de la intel·ligència artificial o l'educació)?
- Prové d'alguna lectura o autor específic que estiguis consultant actualment?
EL MOL+T:
Sona "molt", és el mapa de la tesi més el territori d'aplicació i influència.
EL MAPA MOL+T:
És el mapa per un costat MOL de la tesi de la pràctica Cooppel i per altra +T del seu Territori.
En el marc de la Recerca-Acció (Action Research) des de 1986, de la Pràctica Reflexiva anys 2000 a la URV i dels cicles de l'aprenentatge de KOLB des de 2017.
1.- La Recerca Acció
El cicle de la Investigació-Acció
- Planificar: Identificar un problema de l'entorn real, analitzar-lo i dissenyar una proposta d'intervenció o millora.
- Actuar: Implementar la proposta o el pla d'acció dissenyat directament en el context real.
- Observar: Recollir dades i evidències sistemàtiques sobre què passa durant l'aplicació del pla (reaccions, canvis, dificultats).
- Reflexionar: Analitzar els resultats obtinguts per comprendre l'impacte de l'acció i decidir com iniciar un nou cicle de millora.
Característiques principals
- Participativa i col·laborativa: Els afectats pel problema (per exemple, professors, alumnes o veïns) col·laboren activament en tot el procés.
- Pràctica i aplicada: No busca només acumular coneixement teòric, sinó resoldre problemes immediats i reals d'una comunitat o organització.
- Relació amb la Pràctica Reflexiva: Està íntimament lligada a la pràctica reflexiva, ja que utilitza la reflexió crítica de l'acció com a motor principal per generar nou coneixement.
- Si necessites un exemple pràctic d'aplicació d'un projecte d'investigació-acció.
- Si vols conèixer els autors de referència (com Kurt Lewin o Stephen Kemmis).
- Si l'estàs plantejant per a un treball acadèmic i necessites saber com estructurar-ne les fases.
Tècniques de diagnòstic i recollida d'informació
- Observació participant: El recercador s'integra directament en la dinàmica del grup per recollir dades de primera mà sobre els comportaments reals.
- Entrevistes semiestructurades: Converses guiades amb preguntes obertes que permeten conèixer a fons les percepcions i opinions dels implicats.
- Grups de discussió (Focus Groups): Reunions col·lectives focalitzades en un tema on el debat i la interacció generen idees sobre el problema.
- Anàlisi de documents: Revisió de textos existents, fotografies, registres interns o informes que ajuden a contextualitzar la realitat del centre o comunitat.
Tècniques de planificació i creació d'accions
- Pluja d'idees (Brainstorming): Tècnica grupal per generar ràpidament un gran volum de propostes de solució sense jutjar-les inicialment.
- Matriu DAFO: Anàlisi col·lectiva de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats del grup per dissenyar estratègies d'acció realistes.
- Arbre de problemes: Eina visual que ajuda a desglossar les causes (arrels) i les conseqüències (branques) del conflicte central per saber on actuar.
Tècniques d'avaluació i tancament del cicle
- Cicles d'avaluació participativa: Assemblees o reunions de reflexió on tot el grup analitza les dades recollides i decideix les següents millores.
- Triangulació: Contrastació de dades provinents de diferents fonts o tècniques per garantir l'objectivitat i la validesa dels resultats obtinguts.
2.- La Pràctica Reflexiva
Tipus de reflexió (segons Donald Schön)
- Reflexió en l'acció: Ocorre en el mateix moment en què es desenvolupa l'activitat, permetent fer ajustos immediats davant de situacions imprevistes o complexes. [4, 6]
- Reflexió sobre l'acció: Es realitza a posteriori, analitzant l'experiència viscuda de manera calmada per extreure'n aprenentatges i alternatives de millora per al futur. [2, 4]
- Reflexió per a l'acció: Consisteix a planificar o anticipar futures actuacions basant-se en els aprenentatges adquirits prèviament. [4]
Objectius i beneficis principals
- Evitar la rutina: Transforma els actes repetitius en accions conscients, crítiques i intencionades.
- Autoformació constant: Fomenta l'autonomia i la capacitat de continuar aprenent de manera autònoma al llarg de la vida professional.
- Integració teoricopràctica: Connecta directament els sabers acadèmics amb els coneixements derivats de l'experiència pròpia.
- Resolució de problemes: Ajuda a gestionar la incertesa o les situacions complexes on els manuals teòrics no donen respostes tancades. [1, 2, 4, 7]
Eines habituals per aplicar-la
- Diaris d'aprenentatge: Quaderns on es narren fets viscuts per analitzar el perquè de les emocions i reaccions. [8, 9]
- Diàleg professional: Debats i reunions de col·laboració amb col·legues per analitzar i contrastar de forma crítica diferents mètodes de treball. [8, 10]
- Observació entre iguals: Tècnica on un company analitza de manera externa l'execució d'una pràctica per aportar una perspectiva nova i constructiva. [5, 11]
Tècniques individuals d'escriptura i autoanàlisi
- Diari reflexiu: Registre regular d'experiències on es descriuen els fets, s'expressen sentiments i s'analitza críticament l'impacte de les decisions pròpies. [2, 4, 5]
- Bitàcola pedagògica o de camp: Quadern breu i estructurat per apuntar dades clau del dia, com ara assoliments, dificultats i esdeveniments rellevants. [4]
- Història de vida: Relat autobiogràfic i retrospectiu que ajuda el professional a entendre com el seu passat i creences influeixen en la seva identitat actual. [4]
Dispositius col·lectius i col·laboratius
- Observació entre iguals (o de parells): Dos professionals s'observen mútuament en acció per generar després un diàleg constructiu i nous aprenentatges. [5]
- Anàlisi d'incidents crítics: Redacció i discussió en grup de situacions inesperades, conflictives o desestabilitzadores que alteren el dia a dia per cercar-hi alternatives de resposta. [5]
- Estudi de cas: Anàlisi profunda i conjunta d'una situació real complexa on cada membre aporta solucions des de la seva especialització. [4, 9]
- Comunitats de pràctica: Grups de professionals que es reuneixen de manera permanent per debatre dubtes, compartir bones pràctiques i co-dissenyar solucions. [3, 5, 7]
Models i cicles d'estructuració del pensament
- Model ALACT (de Fred Korthagen): Cicle estructurat en cinc fases: acció, mirar enrere, presa de consciència dels aspectes essencials, creació d'alternatives d'acció i prova. [3]
- Reflexió en l'acció i sobre l'acció (de Donald Schön): Distingeix entre la reflexió simultània mentre es treballa (per reaccionar amb flexibilitat) i la reflexió posterior a l'acte (per analitzar-ho amb calma). [3, 10, 11]
3.- Els cicles de l'aprenentatge de KOLB i la taxonomia de BLOOM aplicada a la pràctica Cooppel.
Els 4 quadrants de Kolb
1. Divergent (Sentir i Mirar)
- Combinació: Experiència Concreta + Observació Reflexiva.
- Característiques: Són persones molt imaginatives, amb una gran capacitat per veure les situacions des de múltiples perspectives. Són excel·lents generant idees (brainstorming) i solen ser molt empàtics i orientats a les persones.
- Pregunta clau: Per què?
- Activitats ideals: Debats, pluja d'idees, treballs en grup, anàlisi de casos reals o propostes artístiques.
2. Assimilador (Pensar i Mirar)
- Combinació: Conceptualització Abstracta + Observació Reflexiva.
- Característiques: Tenen un perfil molt lògic i teòric. Els interessa més la precisió dels conceptes i les idees abstractes que l'aplicació pràctica de les coses o les relacions interpersonals. Són bons dissenyant models i integrant observacions dispars en una teoria coherent.
- Pregunta clau: Què?
- Activitats ideals: Conferències, lectura de textos científics, anàlisi de dades, disseny de teories o mapes conceptuals.
3. Convergent (Pensar i Fer)
- Combinació: Conceptualització Abstracta + Experimentació Pràctica.
- Característiques: Són persones molt pràctiques que busquen l'aplicació utilitària de les idees i les teories. Destaquen en la resolució de problemes tècnics o concrets i en la presa de decisions racionals. Prefereixen tractar amb objectes i tasques abans que amb relacions interpersonals.
- Pregunta clau: Com?
- Activitats ideals: Exercicis pràctics, resolució de problemes lògics, simulacions de laboratori o aplicació de fórmules.
4. Acomodador (Sentir i Fer)
- Combinació: Experiència Concreta + Experimentació Pràctica.
- Característiques: Són persones d'acció, altament adaptables i obertes a noves experiències. Si un pla o una teoria no funciona en la pràctica, el descarten ràpidament per provar una altra cosa. Se solen guiar molt per la intuïció i els agrada experimentar directament de manera intuïtiva (assaig-error).
- Pregunta clau: Què passa si...?
- Activitats ideals: Treball de camp, projectes reals, jocs de rol (role-playing) o reptes amb un component d'improvisació.
- Vols fer un breu test ràpid (autodiagnòstic) per saber quin és el teu estil d'aprenentatge preferit?
- Necessites saber com un docent pot dissenyar una classe per a satisfer tots quatre estils alhora?
- T'interessa conèixer les crítiques principals que ha rebut aquest model en la recerca educativa recent?
4.- La Taxonomia de BLOOM
Els 6 nivells de la Taxonomia de Bloom (Versió Revisada)
1. Recordar (Remembering)
- Definició: Recuperar, reconèixer o memoritzar informació, dades, llistes o conceptes previs sense necessitat de comprendre'ls profundament.
- Verbs clau: Llistar, definir, anomenar, repetir, identificar, memoritzar, trobar.
- Exemple: Recordar la data en què es va publicar la primera taxonomia de Bloom. [9, 10, 11, 12, 13]
2. Comprendre (Understanding)
- Definició: Entendre el significat de la informació, ser capaç d'explicar idees o conceptes amb les pròpies paraules i interpretar les dades.
- Verbs clau: Explicar, resumir, descriure, classificar, interpretar, traduir, exemplificar.
- Exemple: Explicar la diferència entre els nivells d'ordre superior i inferior de la piràmide. [14, 15, 16, 17, 18]
3. Aplicar (Applying)
- Definició: Utilitzar la informació, les regles, les fórmules o els conceptes apresos en situacions noves o pràctiques.
- Verbs clau: Implementar, resoldre, utilitzar, executar, calcular, demostrar, programar.
- Exemple: Dissenyar una pregunta d'examen utilitzant un verb específic d'aquest nivell. [19, 20, 21, 22, 23]
4. Analitzar (Analyzing)
- Definició: Desglossar la informació en les seves parts constitutives, examinar les relacions entre elles i entendre l'estructura organitzativa.
- Verbs clau: Comparar, contrastar, criticar, examinar, qüestionar, distingir, investigar.
- Exemple: Comparar la Taxonomia de Bloom amb el Model d'Estils d'Aprenentatge de Kolb. [24, 25]
5. Avaluar (Evaluating)
- Definició: Emetre judicis de valor, crítiques o justificacions basades en criteris, estàndards o evidències concretes.
- Verbs clau: Jutjar, defensar, argumentar, avaluar, justificar, recomanar, revisar.
- Exemple: Avaluar si la Taxonomia de Bloom continua sent útil per avaluar l'aprenentatge en l'era de la intel·ligència artificial. [26]
6. Crear (Creating)
- Definició: Ajuntar elements diferents per formar un tot funcional, o reorganitzar components per generar un producte, idea, estructura o solució completament nova.
- Verbs clau: Dissenyar, construir, planificar, produir, inventar, redactar, formular.
- Exemple: Dissenyar una unitat didàctica completa combinant els 6 nivells de la taxonomia. [27, 28]
- Vols que vegem com es vincula la Taxonomia de Bloom amb els estils d'aprenentatge de Kolb o la investigació-acció?
- Necessites una llista de verbs en català per redactar els objectius d'una guia docent o programació?
- T'interessa la versió de la Taxonomia de Bloom per a l'era digital (amb accions com programar, tuitar, geolocalitzar)? [29]
Validació de les competències de la pràctica 5.- Cooppel des del marc del model VOL+.
Les 7 competències validades pel programa
- Analitzar i resoldre problemes: Capacitat per identificar incidències, extreure conclusions i aplicar solucions eficaces en l'entorn de l'entitat.
- Capacitat de liderar iniciatives: Habilitat per guiar grups, motivar els altres, delegar tasques i assumir la responsabilitat de projectes socials. [5]
- Comunicació interpersonal: Eficàcia a l'hora de transmetre idees, practicar l'escolta activa, expressar-se amb claredat i adaptar el missatge a diferents col·lectius.
- Flexibilitat i innovació: Capacitat d'adaptar-se ràpidament als canvis, gestionar la incertesa i proposar noves maneres d'optimitzar la tasca de l'organització.
- Organització i planificació: Habilitat per gestionar el temps, fixar objectius realistes, prioritzar tasques i administrar els recursos disponibles.
- Treball en equip: Disposició per col·laborar de forma estreta amb altres voluntaris i professionals, cohesionant esforços cap a una fita comuna.
- Negociació i resolució de conflictes: Capacitat per mediar en situacions de tensió, trobar punts de consens i gestionar punts de vista contraposats de manera assertiva.
Nivells de validació i funcionament del procés
- Requisits d'accés: Perquè un voluntari pugui sol·licitar la certificació, ha d'haver col·laborat un mínim de 3 mesos o 36 hores a l'entitat, realitzant tasques que hagin permès un aprenentatge real. [6]
- La figura del tutor: Professionals reconeguts en l'àmbit dels Recursos Humans i la gestió de persones acompanyen l'estudiant o voluntari en el procediment. [4, 7]
- Escala de valoració: Les competències es mesuren en 5 nivells d'assoliment:
- Principiant (No certificable)
- Aprenent (No certificable)
- Competent (Certificable)
- Avançat (Certificable)
- Expert (Certificable) [4]
Connexió amb els conceptes anteriors
- Pràctica Reflexiva: El voluntari ha de reflexionar de manera conscient sobre el que ha viscut a l'entitat per poder argumentar davant del tutor com i quan ha fet servir cada competència.
- Taxonomia de Bloom: El procés d'acreditació exigeix demostrar que l'habilitat no només es coneix de forma teòrica (Recordar/Comprendre), sinó que s'ha posat en marxa en situacions reals crítiques (Aplicar, Analitzar, Avaluar).
- Vols que simulem una entrevista d'avaluació d'una competència específica per veure com es defensa davant del tutor?
- Necessites informació sobre com una entitat social pot adscriure's al programa VOL+?
- Vols llistats de comportaments observables per a cadascuna de les 7 competències? [4]
A.- EL MAPA DE LA TESIS: EL MOL+T DE LA PRÀCTICA COOPPEL.-
Dels hàbits atòmics de James Clear al mol dels hàbits de la pràctica Cooppel.
MOL+T, de la metàfora MOL + T de Territori, entesa en química com a quantitat de substància per a nosaltres és l'essencia compartida (moviments, paraules, imaginació cognitiva per a recomprendre la pràctica Cooppel
Molècula.- La metàfora química per explicar el mapa bàsic de la pràctica Cooppel. Identitat Cooppel. Tota pràctica que porta el segell Cooppel
Tipos de moléculas según sus componentes
- Moléculas discretas: Formadas por un número definido de átomos.
- Homonucleares: Compuestas por átomos del mismo elemento químico. Por ejemplo, el oxígeno gaseoso (O₂) o el nitrógeno (N₂).
- Heteronucleares: Compuestas por átomos de diferentes elementos. Por ejemplo, el agua (H₂O) o el dióxido de carbono (CO₂).
- Macromoléculas: Cadenas gigantescas formadas por miles de átomos. Un ejemplo común son las proteínas o el ADN (ácido desoxirribonucleico). [1, 3, 4, 5, 6]
Características principales
- Unidad mínima: Es el límite físico antes de que una sustancia pierda su identidad química.
- Estabilidad: Los átomos que la forman comparten electrones para alcanzar una configuración estable.
- Movimiento: Los átomos dentro de una molécula no están estáticos; se encuentran en constante vibración. [7, 8, 9]
Conceptes:
Jocs de Mans:
Primer manual més teòric (mà esquerra).- Lògica Cooppel.
1.- Model.- El MOL+T d'hàbits de la pràctica Cooppel. Visualitzem el mapa. Dit gros.
2.- Comental. Tipus de conversa transaccional sentit expansiu. Val la penar seguir comentant, respectant l'origen i el procés. Amb anàlisi lector de comprensió sensible. Fem comentaris alternatius. Dit índex (projecte FRA)
3.- Cooppel. Marca. Segell. Tres tàctiques mentals Co+Coop+ Cooppel sistèmic inclusiu. Els classifiquem en les tres tàctiques mentals. Dit cor (processos emocionals lògics PeL).
4.- Producció d'algoritmes i de narratives.- Els @lgoritmes mentals i narratives des de les íntimes a les socials. NCiS CoMENTS codificació. Neuromobilització Codificada interpretadora Sensible (NCiS). Codi mental entrenable NTS (CoMENTS). Dit anell. El record dels algoritmes i de les narratives
5.- Principis NTS. Neuromobilització TR@NS Sensible. Impressió, percepció, sensació, apreciació i valoració. Principis de la POL+VO+RA i de la D.I.N.A.M.I.T.A. Dit petit. Valors i principis. POL+VO+RA tres principis el del posicionament d'orientació lúdica, voluntat organitzativa i relacions afectives de la pràctica Cooppel. I els referents D.I.N.A.M.I.T.A: Dilemes, dol, Intel·ligència del PASS, Intel·ligències Múltiples, Intel·ligència Emocional, Narratives Kieran Egan, Neurociència, Anàlisi Transaccional, Mètodes de la R-A, PR, cicles KOLB, Taxonomia de BLOOM, Tècniques de la PNL i altres, Argumentació comentalista (neurotranscomentstalista).
Segon manual, més pràctic.- (mà dreta) Plàstica emocional Lliure.
1.- TR@NS: Tractament del Record amb algoritmes i narratives sensibles. Dit gros
2.- QX. Impulsors Cooppel. Dit índex (projecte FRA)
3.- C@LCS. Conversa analista lectora comprensible sensible aplicada a la solidaritat i a l'apostolat. Dit cor.
4.- CRD. La conservació mental de la recomprensió del record disponible. Dit anell.
5.- CiS o iCS: iniciatives cooperatives solidàries i acords. Dit petit.
Formulació del nucli de la tesi Cooppel:
En el marc sistèmic inclusiu teòric pràctic per un costat el Mapa el més teòric, sistemàtic i per l'altra el pràctic, concretat en el Territori Cooppel
"La pràctica de les tres tàctiques mentals cooperatives CO+COOP+COOPPEL des de la Neuromobilització Codificada interpretativa del Saber (NCiS) recordar i recomprendre, aplicat en el neuroaprenentatge NTS aporta beneficis personals, familiars i socials, efectes mentals i impacte a l'entorn social i cultural proper i mundial".
"La pràctica Cooppel és un acte total de pau íntima i social, espiritual i cultural. És el camí de construir la pau en la ment de totes les persones al llarg de tota la vida"
B.- EL TERRITORI COOPPEL.-
DISSENY D'APROXIMACIÓ I CONNEXIÓ.- En què?
El disseny de màrqueting uneix l'estratègia de l'oferta de la pràctica Cooppel i la creativitat visual per comunicar el valor d'una marca, atraure clients i generar conversions. Combina la identitat visual amb els objectius comercials per mitjà de peces gràfiques i digitals funcionals
SITUACIONS D'APRENENTATGE I DE PRÀCTICA. Com?
I.- Solidaritat en atenció a les persones, famílies, escoles-instituts, associacions, federacions i recursos com centres de dia, museus i biblioteques.
Programa Cooppel INS Martí Franquès 2026-27.-
Tallers de grup aula de 45 minuts i petits grups de 3, 9, 27 minuts:
Tres tipus de narratives segons la imaginació de Kieran Egan
Narrativa de conte i mites
1.- El secret del record. Record on ets? FIXARÀS-T'HI
2.- El codi de la Imaginació Sensible. La nostra cova mental. Descobrim el castell de la saviesa. AIXÒPLUC.
Narrativa romàntica
3.- Posa't les ulleres. MIRA VEUS, ESCOLTA VEUS amb el suport del programa Priorem Priorat
Narrativa filosòfica
4.- MIRA'T AL TEU ESPILL " T@TIREV"
5.- ESCOLTEM-NOS GRATIS
II.- Apostolat
En el context de l'apostolat lliure laical corresponsable sinodal.
Pregària i el valor dels testimonis (santedat). L'aplicació de la pràctica Cooppel en la lectura i en la imaginació espiritual del sentit vital. "La Pregària Sensible" (LPS)
PUNTS DE ROLS ESTRATÈGICS DE LA PRÀCTICA COOPPEL.- On i quan?
Valoració general del pla gestor de la coordinació solidària Cooppel per la Pau 2030 ODS. Sense Fronteres.
1.- Turisme actiu sostenible.-
Voluntariat informant com a punt d'informació del Parc Natural Serra de Montsant i col·laboració amb la parròquia i el museu municipal de Cabacés en el projecte FRA 2030.
2.- Justícia de proximitat.-
Jutge de Pau de Cabacés en funcions de l'Oficina de Justícia Municipal, agrupada a Flix. Entrevistes a les regidories i als comerços locals. Seguiment de casos Victima. Comissió Legislativa JdPau. Delegació territorial de Tarragona de l'associació de jutges i jutgesses de Catalunya ACPJ.
3.- Associacionisme.-
Actiu com a soci, animador o membre de la junta de:
Vida Creixent santa Clara de Tarragona i de Cabacés (convoquem i animem al grup local), Comunitat de Regants, Cooperativa i Societat Recreativa de Cabacés. Consell Parroquial de Cabacés. Gestió del grup what's de la parròquia. Vocal general d'AESPAT amb seu a Madrid. Soci de la SCP-IEC Barcelona.
4.- Coordinació Causa Cooppel per la Pau.-
Coordinador de la Causa Cooppel per la Pau 2030 ODS, pla Cooppel i Ceradai des de 1986. Sense Fronteres. Programa de Mentoria Social local. Participació en Voluntariat per la Llengua (VxL del CPNL). Tutoria de validació de competències VOL + de la Plataforma de Voluntariat d'Espanya (PVE). Atenció a les persones, famílies, associacions, federacions, museus, biblioteques i centres de dia.
5.- Coordinació territorial de la FCVS.-
Coordinador territorial del Camp de Tarragona, el Priorat i les Terres d'Ebre de la Federació Catalana de Voluntariat Social.
6.- Filoradiofonista d'investigació local obert
Realitzador del programa mensual col·laborador de ràdio Falset: PRIOREM PRIORAT des de 2008.
7.- Vocal d'Humanitats de l'Ateneu de Tarragona
Vocalia d'humanitats de l'Ateneu de Tarragona. Col·lectiu indret. Col·loquis Cooppel mensuals. Present al grup motor de la Federació d'Ateneus de Catalunya. Present en el territori proper de la FAC.
8.- Federació veïnal de Tarragona Segle XXI.-
Secretaria de comunicació i de mediació veïnal de la Federació d'associacions veïnals de Tarragona Segle XXI. Impuls del programa Veïnat Actiu. VA!
9.- Programa Cooppel INS educatiu des de 2011.-
Direcció del programa Cooppel a l'institut Antoni de Martí Franquès de Tarragona, des de 2017 ad honorem en el suport a les famílies. Col·laboració en el pla educatiu d'entorn de la ciutat. Participant amb tallers i seminaris a les jornades DIM EDU internacional. Acollida tutorial d'estudiants de la URV (pedagogia), visitant extern a les aules de la URV, col.laboració en tutoria externa en estada empresa de BAT.
10.- Escoltem. Atenció a les persones.-
Atenció a la Víctima en mediació social comunitària en col·laboració amb Justícia, Educació, IMSS i el món veïnal de les comarques el Priorat, Baix Camp i la ciutat de Tarragona.
ANNEX:
Gimnàstica Cerebral, PNL, EMDR, Hàbits atòmics de James Clear.
1.- Gimnàstica Cerebral
- Objectiu : Busca millorar la connectivitat entre els hemisferis cerebrals (lateralitat, centratge i focus) per optimitzar l'atenció, la memòria i el rendiment acadèmic. [1, 2]
- Exemples : El vuit mandrós (dibuixar vuits a l'aire amb els ulls fixats al dit) o els moviments creuats (tocar el rodet dret amb la mà esquerra i viceversa). [1]
- Estat científic : Tot i ser popular en entorns educatius per activar l'alumnat, la neurociència contemporània sovint la classifica com a neuromit si s'afirma que guareix trastorns d'aprenentatge estructural, tot i que es reconeix el benefici general de l'exercici físic per a la concentració. [1]
2.- PNL
- Programació: Els nostres pensaments, sentiments i accions funcionen com programes mentals que es poden modificar o actualitzar.
- Neuro: Tot el comportament prové dels nostres processos neurològics i de com processem la informació a través dels cinc sentits.
- Lingüística: El llenguatge verbal i no verbal estructura el nostre pensament i organitza la nostra realitat. [2, 3, 4]
Conceptes i pilars clau de la PNL
- El mapa no és el territori: Cada persona té la seva pròpia representació de la realitat (el mapa), la qual està filtrada per les seves creences i experiències, però aquesta visió mai és la realitat objectiva (el territori). [6]
- Sistemes de representació (VAK): Les persones processem el món a través de tres canals principals, i cadascú en té un de predominant:
- Visual: Pensen en imatges, parlen de pressa i fan servir paraules com "veure", "clar", "perspectiva".
- Auditiu: Paren molta atenció als sons i al to de veu, parlen de forma rítmica i usen paraules com "sonar", "escoltar", "sintonitzar".
- Cinestèsic (K): Processen a través del tacte, el gust, l'olfacte i les emocions. Parlen més a poc a poc i usen expressions com "sentir", "tocar de peus a terra", "em fa l'efecte". [7, 8, 9]
- Rapport: Tècnica per sintonitzar i crear una connexió de màxima empatia i confiança amb l'interlocutor, sovint "emmirallant" (copiant subtilment) la seva postura corporal, el seu ritme respiratori o el seu tipus de llenguatge (VAK). [10, 11]
- Ancoratge: Procés mitjançant el qual s'associa un estímul extern (com un gest, una paraula o un tacte) a un estat emocional positiu o de seguretat, de manera que es pugui activar voluntàriament quan es necessiti. [12, 13]
Connexió amb els models anteriors
- Gimnàstica Cerebral i Ulls: La PNL utilitza els accessos oculars (la direcció cap on mirem quan pensem) per saber si estem recordant o creant imatges o sons, connectant directament el moviment dels ulls amb la ment.
- Model de Kolb: El canal Cinestèsic de la PNL lliga molt bé amb l'estil Acomodador (aprendre fent i sentint), mentre que el Visual/Auditiu s'apropa més a l'Asimilador (teòric i conceptual).
- Vols conèixer les pistes d'accés ocular (saber què pensa algú segons cap on mira)?
- Necessites conèixer aplicacions pràctiques de la PNL per a l'educació o la venda?
- T'interessa un exercici pràctic d'ancoratge per gestionar l'estrès o parlar en públic? [14]
3.- EMDR
Com funciona el tractament?
- Estimulació visual: L'usuari segueix amb els ulls els dits de l'especialista o una barra de llum en un moviment d'un costat a l'altre (dreta-esquerra).
- Estimulació auditiva: S'utilitzen uns auriculars que emeten un so altern de forma seqüencial a cada orella.
- Estimulació tàctil (tapping): El terapeuta dona petits cops suaus i alternats a les mans o genolls de la persona, o aquesta es fa l'auto-abraçada de la papallona.
Connexió amb el fil de la conversa
- Relació amb URDM: L'EMDR resol finalment el misteri de les sigles de la teva consulta prèvia sobre el "tractament dels ulls" vinculat a enfocaments psicofísics.
- Connexió amb la PNL: Tots dos mètodes treballen de manera intensiva amb la ment i la representació interna dels records, compartint la premissa que l'orientació i els moviments de la mirada estan connectats directament amb el processament de la informació en les xarxes neuronals.
- Vols saber en què consisteix exactament el protocol de les 8 fases d'una sessió d'EMDR?
- T'interessa conèixer què diu la neurociència actual sobre com actua l'estimulació bilateral al cervell (per exemple, la seva relació amb la fase REM del son)?
- Necessites informació sobre com s'aplica l'EMDR en l'àmbit infanto-juvenil o de l'aprenentatge?
4.- Hàbits Atòmics de James Clear
Les 4 lleis del canvi de conducta
1. Fer-ho obvi (El Senyal)
- Per crear un bon hàbit: Dissenya el teu entorn perquè els estímuls positius siguin molt visibles. Utilitza la fórmula d'intenció d'implementació: "Jo faré [CONDUCTA] a les [HORA] a [LLOC]". També pots fer servir l'acumulació d'hàbits: encadenar el nou hàbit immediatament després d'un que ja tinguis consolidat.
- Per eliminar-ne un de dolent (Inversió): Fes-ho invisible. Amaga o elimina els estímuls que activen la conducta negativa (per exemple, treure la televisió del dormitori).
2. Fer-ho atractiu (L'Anhel)
- Per crear un bon hàbit: Utilitza l'enllaç de temptacions, que consisteix a connectar una acció que necessites fer amb una acció que vols fer. Uneix-te a cultures o grups on el comportament que vols adoptar sigui la conducta normal i habitual. [5]
- Per eliminar-ne un de dolent (Inversió): Fes-ho poc atractiu. Replanteja la teva mentalitat ressaltant els beneficis d'evitar el mal hàbit i fent evidents els seus aspectes negatius. [6]
3. Fer-ho fàcil (La Resposta)
- Per crear un bon hàbit: Redueix la fricció i prepara l'entorn perquè l'acció requereixi el mínim esforç inicial. Aplica la regla dels 2 minuts: quan comencis un nou hàbit, aquest ha de requerir menys de dos minuts per dur-se a terme (per exemple, en lloc de "llegir un llibre", comença per "llegir una pàgina"). [7]
- Per eliminar-ne un de dolent (Inversió): Fes-ho difícil. Augmenta la fricció col·locant barreres entre tu i el mal hàbit (per exemple, demanar a algú que et canviï la contrasenya de les xarxes socials durant les hores de feina).
4. Fer-ho satisfactori (La Recompensa)
- Per crear un bon hàbit: Utilitza recompenses immediates per reforçar la conducta un cop acabada. El cervell humà prioritza les gratificacions instantànies davant de les futures. Fes servir un registre d'hàbits (marcar una creu en un calendari) per gaudir visualment del teu progrés. [8]
- Per eliminar-ne un de dolent (Inversió): Fes-ho insatisfactori. Busca un soci de responsabilitat o crea un "contracte d'hàbit" on hi hagi una penalització dolorosa o pública si no compleixes la teva paraula.
L'enfocament en la identitat
- En lloc de pensar: "Vull llegir més llibres" (Resultat).
- L'enfocament correcte és: "Sóc un lector" (Identitat). Cada acció atòmica que fas és un vot a favor del tipus de persona en què et vols convertir. [9]
- Vols que apliquem les 4 lleis per dissenyar un pla pràctic per a un hàbit concret que vulguis començar (com fer esport, estudiar o meditar)?
- Vols veure com connecta aquest llibre amb la Pràctica Reflexiva o els Estils de Kolb que hem comentat abans?
- T'interessa conèixer el concepte de la Vall de la Decepció de James Clear? [10, 11]
